1902 Mor el seu pare.
Participa als Jocs Florals de Barcelona amb Idil.li, que obté la Flor Natural, i Balada De Les Festes,
que rep el Primer Accèssit.
Freqüenta l’Ateneu Barcelonès, Els Quatre Gats i altres llocs de trobada d’artistes i lletraferits, així
com de melòmans i músics wagnerians, entre ell el crític Rafael Moragas “Moraguetes”.
1904 Publica El Llibre Que Conté Les Poesies de Francesc Pujols, prologat per Joan Maragall.
Fa la seva primera conferència en el vell Ateneu Barcelonès, parlant del pintor Pidelaserra.
1906 Amb el pseudònim Augusto de Altozanos, i sense peu d’imprempta, publica la novel.la El Nuevo
Pascual o La Prostitución.
Amb el mateix pseudònim, publica l’opuscle El mal del separatismo catalán.
1907 Viatja a Madrid, amb la finalitat d’estudiar les grans obres pictòriques del Museo del Prado.
A l’Ateneo de la ciutat, propfunditza en els clàssics grecs i romans, especialment Plató i Aristòtil; els
tràgics Sòfocles, Esquil i Eurípides; els estoics Marc Aureli i Sèneca; l’alexandrí Plotí; els escolàstics
sant Augustí i sant Tomàs; i el seu mestre de sempre, Ramon Lull.
Coneix el polític Francesc Cambó.
1908 Torna a Barcelona.
Es reintegra a la Penya de l’Ateneu, on és rebut amb pompa pels seus amics “Moraguetes”, Pompeu
Crehuet, Borralleres, Eugeni d’Ors, Pompeu Gener, Josep Carner…
És secretari i impulsor de l’agrupació Les Arts i els Artistes de Barcelona. Coneix Nonell, fa amistat
amb Xavier Nogués.
És un dels fundadors del setmanari artístic Papitu, on publicaven els millors dibuixants catalans de
l’època.
1911 Dirigeix la segona etapa de Papitu, que passa de setmanari artístic a publicació satírica i paròdica,
assolint alts tiratges. Hi publica diversos articles, entre ells el fulletó La tardor barcelonina.
1913 Visita Itàlia i fa estada a Florència.
1916 Publica articles a la Revista Nova.
1918 Publica El Concepte General de la Ciència Catalana, obra fonamental del seu pensament, on prova
l’existència d’un corrent filosòfic genuïnament català des de Ramon Llull. Formula un sistema propi
anomenat Sumpèctica (o Ciència del Concret), Hiparxiologia (o Ciència de l’Existència) i, en la seva
fase darrera, Pantologia (o Ciència del Tot). El Concepte General de la Ciència Catalana conté la
profecia pujolsiana segons la qual els catalans, per ser fills de la terra de la veritat, seran uns éssers
d’excepció.
Publica articles a El Día Gráfico.
1920 Publica articles a La Publicidad.
1921 Publica l’assaig filosòfic L’Evolució i Els Principis Immutables.
Publica Recull d’Articles de Crítica Artística.
Un nombrós grups d’intel.lectuals encapçalats per Eugeni Xammar finançen l’edició de La Religió i La
Moral, transcripció de la conferència pronunciada, amb idèntic títol, per Francesc Pujols a l’Ateneu
Barcelonès.
Publica articles a La Revista.
1922 Publica El llibre de Job, escrit en vers pitarresc.
1923 Publica la tragèdia teatral Medeia.
Adapta als esquemes del teatre líric les obres Don Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer; El ferrer de
tall i El castell dels Tres Dragons, de Frederic Soler “Pitarra”. Totes elles són musicades pel mestre
Enric Morera, i estrenades amb èxit.
Tradueix al català l’obra d’Oscar Wilde El vano de Lady Windermere: comèdia dramàtica en quatre
actes.
1924 És elegit secretari de l’Ateneu Barcelonès, en la junta que presidia Pompeu Fabra.
1926 Deixa Barcelona, i s’instal.la a la Torre de les Hores de Martorell.
Publica Història de l’Hegemonia Catalana en la Política Espanyola, en dos volums.
1927 Publica La Visió Artística i Religiosa d’En Gaudí.
1928 Publica Catalunya i el Marroc.
1930 Publica articles a Arts i Bells Oficis.
1931 Publica La Solució Cambó.
Publica articles a Mirador.
1933 Publica articles a Las Notícias.
1934 Publica El Pintor Pidelaserra.
Publica articles a La Publicitat.
1935 Publica El Problema Peninsular.
1937 Vidu, i amb la mare acabada de morir, Pujols queda aïllat a Martorell. El seu fill Faust és al front de
guerra.
Escriu Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana, drama líric en tres actes en prosa poètica, i un
altre acte en prosa científica.
Publica articles a Meridià i Diari de Catalunya.
1938 Publica articles a Catalans.
1939 S’exilia a Prada de Conflent, sota l’hospitalitat de Pau Casals.
Marxa a viure a la Residence des Intellectuels Catalans de Montpeller, patrocinada per la Fundació
Ramon Llull. Hi retroba amics com Pompeu Fabra, Carles Riba, Màrius Aguilar i un nucli d’estudiants
universitaris entre els quals hi ha Alexandre Cirici Pellicer, Jaume Picas, Heribert Barrera i Feliu Riera.
Fa amistat amb l’enciclopèdic figuerenc Alexandre Deulofeu, autor del llibre La matemàtica de la
història.
1942 El 21 de gener, torna a Barcelona. Depurat, passa un més a la presó Model.
Rretroba la Torre de les Hores i el seu fill Faust, però no molts dels seus llibres i escrits, que havien
estat defenestrats i cremats com el temps de la Inquisició.
1949 Publica articles a Destino.
1956 Rep la visita del pintor Salvador Dalí a la Torre de les Hores.
1961 Publica articles a Gran Vía.
1962 El 13 de febrer, mor a la Torre de les Hores de Martorell.
